É s una de les poques ermites de la qual sabem la data exacta de la seva construcció. La seva construcció es remunta a l’any 1681, tal i com encara es pot llegir en el dintell de pedra de la porta. Fou una iniciativa dels patrons de l’almadrava de Cala Bona en honor de Sant Francesc Xavier. L’almadrava és una tècnica tradicional de pesca que va arribar a casa nostra de la mà dels fenicis, d’això, ja en fa tres mil anys. L’almadrava blanenca fa molt de temps que s’ha perdut. L’erudit Cortils i Vieta va localitzar la partida de defunció de 1699 d’un italià que hi treballava i en un altre escrit seu de 1882 feia el següent comentari de l’ermita:
Ermita de Sant Francesc de Cala Bona
”«En la eminencia que circuye por el O.
La playa llamada de San Francisco ó Cala-bona,
se conserva, aunque en el mayor abandono,
una capilla con su casita pera el ermitaño,
una y otra ocupadas hoy por el colono
del predio á que pertenecen.»
Més informació
Dia de l’ermita: 3 de desembre
Visita l’ermita!
Localització de l’ermita de Sant Francesc de Blanes
Davant de la façana blanca de Sant Francesc hi ha un terra pavimentat amb rajoles, amb un banc de pedra adossat, és un lloc ideal per a descansar i protegir-se del sol d’estiu. La capella és de petites dimensions, aproximadament fa uns set metres de llarg per uns quatre metres d’ample, amb una alçada que no arriba als sis metres. Els gruixuts murs i un poderós contrafort contribueixen a mantenir dreta aquesta ermita tan marinera i d’aires mediterranis. A la façana hi ha un petit rosetó amb la data inscrita de 1683. Del seu interior destaquen les magnífiques majòliques i unes fornícules a cada paret, que resten buides i sense imatge. És la joia de Cala Bona i un bocí tangible de la història blanenca. La casa de l’ermità ha desaparegut i només testimonien la seva presència adossada a l’ermita les poques pedres que feien de base a les gruixudes parets.
Sant Francesc Xavier és un sant que històricament no ha tingut una gran devoció popular a Blanes, però en aquesta ermita se’l venera des de fa gairebé quatre-cents anys. L’església ha marcat el dia 3 de desembre com la seva festivitat i era tradició anar-hi a oir missa. Es diu que els mariners el reclamaven com a protector contra els naufragis i perquè els orientés en les llargues rutes de navegació. El poeta Pere Puig i Llensa va escriure la lletra dels goigs a Sant Francesc Xavier, que van ser cantats per primera vegada el 2001 coincidint amb el dia de la seva festa. Són uns goigs que expliquen la figura d’aquest infatigable missioner i la relació de l’ermita amb el mar, amb l’antiga almadrava de Blanes i amb el popular Aplec de l’Amor de Cala Bona, La quarta estrofa dels goigs i la tornada dels mateixos diuen així:
”«De la Festa Major anima
la presència de l’amor
que amb alegria s’estimaSant Francesc, gran missioner,
acolliu la bella ambosta
d’aquest nostre prec sincer.»
Els blanencs sabíem que era necessari preservar i potenciar l’entorn i l’ermita de Sant Francesc, com un punt de referència des d’on albirar la majestuositat dels abruptes penya-segats de la Costa Brava fins al cap de Tossa de Mar. La capella està situada al cim d’un pujol que domina Cala Bona i des d’on hi ha una bonica panoràmica de la suggestiva roca de s’Agulla, descrita per tants escriptors.
Text que es pot llegir a la llinda de pedra que hi ha a la porta de Sant Francesc.
«En lo any 1681 a 3 de desembre los Francesc Xavier, de la Compañia de Jesús, com a Patró de la Almadrava y posá la primera pedra lo Rt. Pa. Francisco de Poch, de la Compañía de Jesús, calificador del St. Tribunal de la Inquisicion de Cataluña. Examinador Sinodal del Bisbat de Barcelona»
La capella és de petites dimensions, exactament fa uns 7 metres de llarg per uns 4 metres d’ample, amb una alçada que no arriba als 6 metres.
Els gruixuts murs i un poderós contrafort contribueixen a mantenir dreta aquesta ermita marinera i mediterrània, Del seu interior destaquen unes fornícules a cada paret,un sostre amb bigues de fusta i tobes pintades de blau mari, uns espais que resten buits, sense imatge.
