Ermita de l’Antiga – Estimem les ermites de Blanes

Ermita de l'Antiga

E ls seus orígens es perden en els segles. A l’Arxiu Diocesà de Girona hi ha documents que expliquen que fou construïda a l’horta del castell de Palafolls. Recordem que l’ermita va pertànyer a Palafolls fins el 1603, quan s’incorpora al terme municipal de Blanes. Inicialment era coneguda com a Nostra Senyora del Port o de la Riera, tot i que també ha tingut altres noms, com Nostra Senyora dels Socors o el de Santa Maria extramurs, documentat en el segle XVIII. Del seu nom actual ja se’n té constància a finals del segle XVI.

El cronista i frare del segle XVII Joan Gaspar Roig i Jalpí ens va regalar una minuciosa descripció de l’aspecte que tenia una part de l’ermita a la seva època. La profusió d’imatges de què parla el text posa de manifest la gran devoció que tenien els blanencs per aquesta petita ermita. Sabem que l’altar major el presidia una talla de la Verge Maria, acompanyada per les imatges de sant Narcís i Sant Pau. A l’esquerra de l’altar hi havia un altre altar, més petit, presidit per la Verge dels Desemparats i Sant Francesc i un altre dedicat al Sant Crist i a Sant Josep. Tampoc faltava a l’ermita una imatge de Sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants.

En l’actualitat l’ermita té una sola nau, amb cor i una petita sagristia. Està presidida per una imatge de la Mare de Déu del prolífic escultor blanenc Jaume Coll. De les set ermites de Blanes la de l’Antiga és l’única on s’hi celebra missa cada diumenge.

Els goigs de l’Antiga, amb lletra de Pere Puig i Llensa i música de Joaquim Parrillas expliquen la història i la secular devoció d’aquest lloc quan diu que «des de vostra Massaneda vigileu la nova gent acollint-los dins la cleda de l’amor omnipotent.»

El carrer de l’Antiga era el punt de trobada per assistir, en viu i en rigorós directe, a tot tipus de cerimònies, majoritàriament religioses, com els Tres Tombs amb la benedicció d’animals, les comitives amb els nuvis que anaven camí de l’església, l’arribada de la Mare de Déu de Fàtima o la el Vilar. Tots aquests esdeveniments van passar davant de l’ermita de l’Antiga. El carrer també era el pati d’esbarjo pels nens i nenes, on hi sortien a jugar a tot tipus de jocs. Per la diada de Reis el carrer es convertia en un aparador de joguines, tots volien estrenar els seus regals (bicicletes, cavalls de cartró, pilotes…) i els pares immortalitzaven aquell moment amb els primers aparells fotogràfics no professionals. Per la Festa Major, la comitiva de «nanos» (cap-grossos) enfilaven carrer de l’Antiga amunt acompanyant a les autoritats que havien d’assistir a l’ofici a l’Hospital-Asil Sant Jaume. Per Sant Antoni, els cavalls – després els tractors – passaven davant de l’ermita de l’Antiga, on s’hi esperava l’alcalde, el president de la Coopertiva Agrícola i el capellà que havia de beneir els animals. Dos dels esdeveniments històrics que s’han viscut amb més intensitat al barri van ser l’arribada de la imatge de Fàtima i sobretot la coronació de la Mare de Déu del Vilar de 1955. Es van guarnir els carrers i totes les cases van participar portant plantes, fulles de palmera, fent estores de flors… Una festa que s’ha tornat a reviure, tot i els canvis, cada vint-i-cinc anys, el 1980 i el 2005, amb la confecció d’una gran estora de flors davant l’ermita.

L’actual nau es una planta rectangular de 16,70 rn de llarg per 4,70 m d’ample, arnb una alçada total interior de 6,13 m. La coberta está formada per una volta de canó.