L ’any 1924 hi havia un projecte per a restaurar la façana i tornar a fer visibles els tres arcs de l’antic porxo obert que hi havia davant de la capella. El projecte no va reeixir i els arcs han continuat paredats, com es pot veure si accedim a l’interior. Aquest porxo va ser lloc de reunió dels membres de la Universitat de Blanes (Ajuntament) i va acollir classes de gramàtica per als infants, impartides pel capellà que tenia cura del culte. Per tant, les dimensions de l’ermita original eren molt reduïdes i s’amplia agafant el porxo. Com la resta d’ermites del poble va ser cremada i s’utilitzà com a magatzem col·lectivitzat del sindicat de la construcció. Només se salvà de la crema el retaule de fusta de l’altar, obra de l’artista conegut amb el sobrenom d’Ulls Menuts, autor de la decoració en fusta de molts vaixells. La imatge policromada de la Mare de Déu de l’Esperança data de 1940 i va ser feta per Francesc Juvanteny. El 1943 s’encarrega a Esteve Roca la imatge de Sant Antoni de Pàdua i el 1949 la de Sant Elm. Ambdues foren decorades per Jaume Santjaume. Finalment, el 1955 Jaume Coll realitza la talla de Sant Antoni Abat. L’Esperança era punt obligat del recorregut dels Tres Tombs – per davant de l’ermita hi passaven els terrassans amb els seus cavalls – i de la renovació del vot de Santa Caterina, que salvà al poble d’un major contagi de la pesta el 1650. Tots els divendres del mes maig i des de fa gairebé vint anys acull el cicle de concerts Música a l’Esperança.

Nostra Senyora de l’Esperança és una capella situada a tocar del passeig de la Mestrança. Situada mirant el mar i al carrer dedicat a Josep Roig i Raventós, està documentada des del segle XV. En la visita pastoral de 1401 del bisbe Berenguer d’Anglesola es fa referència a l’ermita i es comenta que s’emplaça in purtu, prop del port. L’esperança sempre ha estat molt lligada a la vida marítima de la zona. Fins i tot va arribar a tenir un petit far, amb un llantió d’oli encès que servia de senya als pescadors i navegants. L’aspecte actual és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi i cal destacar-ne els bonics esgrafiats de tema marítim de la façana. L’any 1924 hi havia un projecte per a restaurar la façana i tornar a fer visibles els tres arcs de l’antic porxo obert que hi havia davant de la capella. El projecte no va reeixir i els arcs han continuat paredats, com es pot veure si accedim a l’interior. Aquest porxo va ser lloc de reunió dels membres de la Universitat de Blanes (Ajuntament) i va acollir classes de gramàtica per als infants, impartides pel capellà que tenia cura del culte. Per tant, les dimensions de l’ermita original eren molt reduïdes i s’amplia agafant el porxo. Com la resta d’ermites del poble va ser cremada i s’utilitzà com a magatzem col·lectivitzat del sindicat de la construcció. Només se salvà de la crema el retaule de fusta de l’altar, obra de l’artista conegut amb el sobrenom d’Ulls Menuts, autor de la decoració en fusta de molts vaixells. La imatge policromada de la Mare de Déu de l’Esperança data de 1940 i va ser feta per Francesc Juvanteny. El 1943 s’encarrega a Esteve Roca la imatge de Sant Antoni de Pàdua i el 1949 la de Sant Elm. Ambdues foren decorades per Jaume Santjaume. Finalment, el 1955 Jaume Coll realitza la talla de Sant Antoni Abat. L’Esperança era punt obligat del recorregut dels Tres Tombs – per davant de l’ermita hi passaven els terrassans amb els seus cavalls – i de la renovació del vot de Santa Caterina, que salvà al poble d’un major contagi de la pesta el 1650. Tots els divendres del mes maig i des de fa gairebé vint anys acull el cicle de concerts Música a l’Esperança.