Aquest és el cas de l’ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Blanes, documentada ja al segle XIV, i que es troba emplaçada al carrer de la Salut, el que va ser el vell camí que conduïa a la veïna població de Lloret de Mar.
L’antiga font de la Salut, on hi brollava aigua provinent de la mina situada al paratge del prat de Valldolig, va desaparèixer el 1968 per raons sanitàries i urbanístiques. També ha succeït amb altres fonts monumentals que hi havia a diferents sectors de la vila. Però, afortunadament, encara es conserva la seva festa. Se celebra cada 8 de setembre mercès a un grup de blanenques mantenidores d’aquesta típica tradició. Després de la missa, davant la bellíssima talla barroca de la Mare de Déu de la Salut, salvada de la crema de 1936, es reparteixen unes característiques paperines de colors amb anissos i tothom qui ho vol pot omplir ampolles amb l’aigua beneïda d’un gran càntir.
És d’agrair la tasca que realitzen un grup reduït de persones, que al llarg de l’any en tenen cura de forma desinteressada i que així fan possible que es conservi una tradició senzilla però essencialment blanenca.
Els donatius dels feligresos i devots han fet possible la col·locació d’una reixa al peu de les escales que protegeix la capella de les freqüents bretolades d’altres temps, alhora que es recupera l’aspecte que tenia el seu accés abans de la Guerra Civil.